Entrevista amb Sol Muñoz - Catalán

per Diari La Marxa. Vic. (15 de Novembre de 2006)

"La manca crónica de temps és un clar signe cognitiu que estem en una situació d'estrès"

Sol Muñoz, Assesora y Consultora d'Empresa, de Formació y de Salut

P.: -Què és l’estrès?
R.: –Hi ha moltes definicions sobre què és l’estrès i, generalment, hi ha una visió molt reduccionista. Personalment, m’agrada la definició que en fa Hans Selye que va agafar la paraula estrès de la física i la va aplicar a un síndrome humà i que és la resposta que té l’organisme enfront de qualsevol situació o estimul que viu la persona i per al cual no ha dessenvolupat una resposta adaptada. Encara que hi hagi una dificultat, si estic adaptat no generaré estrès.

Sol Muñoz

P.: –Per tant, quan hi ha estrès?
R.: –Tinc estrès quan no tinc una resposta proporcional i adecuada per allò que m’està succeïnt. I l’estrès té molts efectes. És una resposta orgànica i fisiològica que també involucre el pensament, les emocions i els comportaments.

P.:–Així doncs, tothom és susceptible de tenir estrès?
R.: –Sí, perquè és la capacitat de reacció de l’ésser humà. Determina una resposta física que posa en marxa el sistema nerviós i el sistema endocrí i prepara el cos per fer coses. El problema és que actualment generem massa energia per coses que no necessiten un drenatge tan gran. Per exemple, en la prehistòria, els caçadors vivien situacions d’estrès a l’hora de caçar, però la mateixa activitat els requeria molta energia que gastaben. Avui dia generem la mateixa desposta fisiològica, però no tenim la capacitat de drenar-la i es produeix la resposta negativa de l’estrès que tècnicament anomenem distrès.

P.: –Què ens pot generar un estrès negatiu?
R.: –Hi ha tres situacions generadores de l’estrès per execel·lència. La primera d’elles és que hi hagi moltes fonts d’estrès. Una segona situació és que tinguem una única font, però que sigui molt potent, i la tercera situació seria que hi ha poques fonts d’estrès, però que hi siguin molt de temps.

P.: –Quins símptomes pot donar l’estrès?
R.: –N’hi ha de físics, com per exemple úlceres gástriques, al·lèrgia, problemes dermatologics i d’hipertensió, musculars, ansietat, depressió i fatiga. Hi ha moltes respostes físiques a la síndrome general d’adaptació a l’estrès, però també n’hi ha de cognitives com ara agressivitat, violència, aïllament, culpabilitat, increment dels dubtes, confusió, crítica. La manca crònica de temps és un signe cognitiu de que estem estressats.

P.: –En un entorn laboral, com es pot veure si una persona està estressada?
R.:–L’estrès laboral o burn out –síndrome del treballador cremat– té tres grans graus. El primer ja apareéis quan no tenim ganes d’anar a treballar o no gaudim de la feina. Només pensar en el fet d’anar a treballar ja ens produeix fatiga. Aquest ja és un primer indicador d’estrès laboral. En el segon grau apareixen les simptomatologies lleus de caràcter físic, cognitiu i d’alteracions emocionals, mentre que en un tercer nivell ja hi ha efectes físics que poden generar depressió, ansietat, malaties físiques i accidents, entre d’altres.

P.: –Així doncs, quan s’hi ha de fer front?
R.: –Des del primer nivell, ja que l’estrès laboral incideix en la satisfacció de la persona, això fa que disminueixi la motivació, el rendiment i la productivitat i, en conseqüència, augmenta el risc d’absentisme, malaltia i accident laboral. Això tambè representa un augment de las despesas per a las organitzacions.

P.: –Com podem fer front a l’estrès? Hi ha tècniques?
R.:–La pràctica d’exercici físic, una bona alimentació i les tècniques de relaxació entre d’altres, són tècniques que ens ajudaran a reduir l’estrès, però el síndrome general d’adaptació és una qüestió general més àmplia del que sembla. A l’actualitat, tenim una forma de viure que produeix molt estrès. Per tant, cal anar més lluny i contemplar diferents aspectes. Cada persona ha de fer un diagnòstic i veure quines són les causes que poden generar l’estrès i per poder resoldre efectivament les causes necessitem un pla de gestió.

P.: –Què significa un pla de gestió de l’estrès?
R.: –La planificació personal és el gran pla de gestió de l’estrès. És molt important gestionar bé la meva energia, el meu temps, l’organització laboral i personal, aprendre a negociar, utilitzar la creativitat i la motivació. Sobretot, dessenvolupar habilitats per gestionar adecuadament el pensament, las emocions, els comportaments i l’entorn. En definitiva, cal aprendre a funcionar millor i gestionar millor tant la vida personal com la vida laboral i professional per tal de poder afrontar l’estrès.

Contacto e Información